El turisme responsable, o turisme just, parteix de la idea de distribució equitativa dels recursos generats per aquest sector econòmic. L’objectiu principal d’aquest tipus de turisme és beneficiar als propis habitants de la zona on es produeix, repartint més equitativament els beneficis.
Encara que el turisme ha estat en moltes destinacions un motor de canvi i desenvolupament econòmic d’un territori o país, en molts d’altres la tendència ha estat contrària, i ha fomentat greus desequilibris socials. Sobretot en el països en vies de desenvolupament, els quals en els últims anys han emergit com a importants destinacions turístiques, el turisme no ha anat acompanyat d’una millora de les condicions de vida locals. Massa sovint, el benefici del turisme, impulsat per grans cadenes internacionals, basades en criteris purament especulatius, reverteix als propis països rics, deixant en el país de destinació pocs beneficis.
Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme està previst que el creixement anual del turisme internacional sigui d’un quatre per cent arribant a superar, l’any 2020, la xifra de 1.5 bilions de turistes internacionals. Ja en els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni de les Nacions Unides, la OMT va impulsar una nova iniciativa que recolza les organitzacions cap a un turisme sostenible, que promoguin activitats que disminueixin la pobresa, creïn desenvolupament i treball per les persones més pobres. Segons la OMT el turisme pot prendre un rol significant en la disminució de la pobresa en el món.Davant l’evidència que el turisme està creixent s’han de prendre mesures per evitar un augment del turisme de masses que afecti de manera negativa al medi ambient i provoqui canvis en la forma de vida de la població local. Amb el turisme responsable es busca l’equilibri amb els sectors productius tradicionals, com la pesca o l’agricultura. En aquest sentit, el turisme, sobretot en zones rurals, seria una via de diversificació i complementarietat dels ingressos, no com una estratègia substitutiva.
Dins el concepte de turisme responsable, s’hi engloben d’altres expressions com ecoturisme, turisme just, turisme comunitari o turisme solidari, molt sovint utilitzades per grans cadenes o touroperadors com una simple estratègia de màrqueting.
Encara que el turisme ha estat en moltes destinacions un motor de canvi i desenvolupament econòmic d’un territori o país, en molts d’altres la tendència ha estat contrària, i ha fomentat greus desequilibris socials. Sobretot en el països en vies de desenvolupament, els quals en els últims anys han emergit com a importants destinacions turístiques, el turisme no ha anat acompanyat d’una millora de les condicions de vida locals. Massa sovint, el benefici del turisme, impulsat per grans cadenes internacionals, basades en criteris purament especulatius, reverteix als propis països rics, deixant en el país de destinació pocs beneficis.
Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme està previst que el creixement anual del turisme internacional sigui d’un quatre per cent arribant a superar, l’any 2020, la xifra de 1.5 bilions de turistes internacionals. Ja en els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni de les Nacions Unides, la OMT va impulsar una nova iniciativa que recolza les organitzacions cap a un turisme sostenible, que promoguin activitats que disminueixin la pobresa, creïn desenvolupament i treball per les persones més pobres. Segons la OMT el turisme pot prendre un rol significant en la disminució de la pobresa en el món.Davant l’evidència que el turisme està creixent s’han de prendre mesures per evitar un augment del turisme de masses que afecti de manera negativa al medi ambient i provoqui canvis en la forma de vida de la població local. Amb el turisme responsable es busca l’equilibri amb els sectors productius tradicionals, com la pesca o l’agricultura. En aquest sentit, el turisme, sobretot en zones rurals, seria una via de diversificació i complementarietat dels ingressos, no com una estratègia substitutiva.
Dins el concepte de turisme responsable, s’hi engloben d’altres expressions com ecoturisme, turisme just, turisme comunitari o turisme solidari, molt sovint utilitzades per grans cadenes o touroperadors com una simple estratègia de màrqueting.